Impresentable i mentider

Avui m’han plantat en una reunió que tenia amb un president d’una institució que evitaré nombrar.
Havíem quedat a les 16:00 per veure’ns i per tancar variïs temes que eren molt importants i que portem molt de temps penjats, i finalment quan ens aviem de reunir, ens ha fet planton, es a dir, no s’ha presentat.

Podria semblar un descuit com un altre, però l’altre dia (el dijous concretament), vaig anar a un acte a Barcelona pel matí (a les 11:30), justament feia 20 minuts que havia trucat aquesta persona (que avui m’ha fet planton) per aviam quan ens podíem veure. Ell em va dir que llavors no podia ser perquè estava a Tarragona i que fins a les 20:00 no arribaria a Barcelona, i per tant que no podia ser la reunió, la meva sorpresa va ser anar al acte a les 11:30 i trobar-me “susodicho personage” allà, a Barcelona, 20 minuts desprès de haver-me dit per telèfon que ho sentia molt però que no es podia reunir perquè estava a Tarragona!

La meva pregunta va ser, Estava a Tarragona o amb el senyor Tarragona?
Es ven certa aquella expressió catalana que diu: s’atrapa abans un mentider que un coix!

Tinc una sensació de decepció absoluta amb aquesta persona, i em sap molt de greu, no tant per la persona que m’ha fet planton, sinó per la institució que representa.

De totes maneres a tot rei el destronen, o mes vulgarment, a tot porc li arriba el seu sant Martí.

Continuarem Treballant!

Reunions i pensaments

Aquests últims dies he tingut moltes reunions, he estat la zona de Tarragona, entrevistant-me amb el gerent de la fundació Tarragona per havíem si aconseguí poder treure finançament per les activitats de patí que es desenvolupen en aquella zona.
També vaig estar a Torredembarra, on hem vaig reunir amb l’alcalde de Torredembarra.

Poc a poc les coses a l’ADIPAV van tirant, la veritat es que amb els dos anys que han anat passant, he après moltes coses, des de la organització de les competicions, fins a treure diners als ents públics per les regates i activitats que ADIPAV du a terme.

Ara però amb la incorporació de la Carla a ADIPAV he pogut alliberar bastanta feina, per bé que per A o per B sempre en surt mes.

Crec que hem posat un bon rumb a la institució i que aquest rumb ens farà aconseguir reals èxits. No cal oblidar que a part de la Carla i jo ( que hi posem moltes i moltes hores ) també hi ha tot l’equip directiu que mes o menys va treballant, el Carlos i el millur, son dos exemples d’aquesta tasca continua i molt productiva. Estic molt content de com el Milu va desenvolupant la Web ADIPAV que per cert si no l’heu vist us recomano que entre http://www.adipav.org/ també pel que fa al júnior i la seva empenta i imaginació, el tema està tirant endavant.

Des de que varem sortir elegits, hem aconseguit tenir un mitjà de comunicació molt útil que es la web, i també hem aconseguit pujar una classe que estava a punt de desaparèixer que era el junior.

La classe júnior es una aposta de futur, ja que el que aporten els nois i noies del júniors a part de aires frescos a la classe, es una regeneració constant del Patí, que els últims anys havia quedat una mica estancada.

Bé, no continuaré amb el tema ADIPAV perquè hem puc enrrollar com una persiana, perquè ho visc amb passió i il·lusió.

Només voldria fer un apunt aquest tema, i es que avui he decidit que correré a partir d’ara pel club de mar de Sitges, en la reunió que he mantingut avui, el president del club m’ha proposat que tots aquells patinaries que facin competicions oficials, es a dir campionat de Catalunya, d’Espanya i copa d’Europa i d’Espanya, el club de mar de sitges s’ofereix a pagar-li les llicencies federativa i ADIPAV.

Estic molt content de poder participar en les regates portant el nom del club de mar, que es un club que per molt que una part de la gent diu que no te activitat nàutica, es el que aposta mes per les regates de patí, i organitza amb mes il·lusió i professionalitat.

Com no, haig d’acabar dient allò que diuen els esportistes dels seus clubs;

Visca el Club de Mar de Sitges!!!

A/A Junta directiva FCV

Estimats membres de la Junta Directiva de la FCV,

Aquesta carta no te altre motiu que fer una reflexió sobre el futur de la vela a Catalunya, i la gestió de la Federació catalana de Vela.

El fet que amb 4 anys haguem passat de ser la territorial amb millors resultats, a ser la 5ª territorial, em causa una gran preocupació, ja que vol dir que no s’estan fent del tot bé les coses.

Em preocupa que els clubs em diguin que no reben ajudes per part de la Federació, i que els federats ens preguntem de que serveix ser soci de la federació Catalana de Vela si no hi han contra prestacions, ara mes amb la societat en que estem, que es base en la regla de les obligacions sinalagmàtiques.

Em preocupa summament que la federació centralitzi l’escola de vela en un punt, encontres de potenciar cada escola de vela de cada club.
Des del meu humil punt de vista això causa unes conseqüències negatives als clubs per varies raons, la primera perquè es despersonalitza el ser d’un club, i el sentiment de partença al club, i en segon lloc perquè el que està fent la federació es la competència directa al marcat dels clubs, es a dir, crec que la federació hauria d’estar als servei dels clubs, ajudant i potenciant aquest, i no fent la competència aquest.
L’altre conseqüència negativa es que al fet de ser una “Makro escola”, no hi ha continuïtat per part dels alumnes, ja que al no ser d’un club no et facilita el que hauria de ser una continuïtat natural.
La manca de monitors que tenen els clubs es un dels dèficits que crec que la Federació hauria de subsenar.

Per altre banda i amb els pressupostos que ens presenten cada any, la meva pregunta es, on van destinats aquest diners?
Si ens ho mirem des de una perspectiva finalista, creieu que repercuteix realment als clubs i als regatistes, o tenim una estructura tan complexa que no permet aquest fi amb eficàcia?

Aquest any la Federació Catalana ha demanat un crèdit per un valor superior al 1.000.000 d’euros per a la construcció d’un edifici que pretén ser el CAR de la vela.
Aquest projecte que te l’aparent suport de la secretaria general d’esports (en la època del Rafael Niubó), no està recolzada per la RFEV, i es mes, la Federació catalana de vela, malgrat em sàpiga greu personalment i jo aspiri a mes, no te competències a nivell d’alta competició.
Pretendre fer un car a esquenes de la RFEV quan aquesta s’ha gastat mes de 4 milions d’euros en el de Santander em sembla equivocat.
Jo no dic que no s’hagi de fer el CAR, simplement dic que crec que les coses es poden fer molt millor, perquè sinó acabarem pagant les conseqüències els clubs i els federats.
Si el car es fes amb el suport de la RFEV ( i aquí cal tenir mà esquerra i tenir bones relacions amb la RFEV) passaria com el CAR de Santander que ha estat pagat entre el govern de Cantàbria i el Consejo superior de deportes, la federació d’allà no hi ha posat ni un duro. Aquí crec que la federació està apunt d’hipotecar-se per molts anys d’una manera clarament errònia, i poc produent per la gent que formem part d’ella.

Per altre banda, la repercussió que te la vela catalana a la premsa es quasi bé nul·la, un aspecte que crec que s’ha de millorar, la Federació hauria de potenciar molt més aquest aspecte, posant a disposició dels clubs el comitè de premsa per tal que cada setmana hi haguessin noticies de les activitats que es fan, pensem que això dels mitjans de comunicació es un efecte domino, i que si pretenem estar esposnoritzats a les regates, si no hi ha reso meditació serà molt complicat, crec que seria un bon punt per treballar-ho des de la Federació.

Així mateix, crec que la Federació catalana de Vela, hauria de crear una comissió que es dediques exclusivament a la defensa dels interessos dels clubs, com pot ser el tema de les concessions, crec que aquest es un tema bàsic per tal de mantenir la continuïtat dels nostre clubs, i hi han molts clubs que actualment se senten desemparats.

També hauria de defensar els clubs de port en front les marines, ja que aquestes i segons es pot observar, cada cop agafen mes terreny i els clubs en perden, i si perdem els clubs, perdem l’ambient social i esportiu de la vela.


Crec que la federació hauria d’estar mes pendent dels seus federats, mirar i procurar per ells, i deixar-se de grans projectes, perquè al cap i a la fi, el que fan les institucions, son les persones, i no els edificis.

Voldria que totes aquestes critiques expressades en aquesta carta siguin valorades com a critica constructiva, perquè tots ens estimem la Vela catalana, i al seva Federació.

Estic sempre a la vostre disposició,

Gerard Esteva i Viladecans
Federat FCV

Targeta ADIPAV 2007

Desprès d’haver arribat a un pacte amb totes les parts del patí, ara sembla que la FCV vol posar problemes. ( sempre són els mateixos ).

La veritat es que crec que el que passa aquí realment es que els de la FCV els hi va bé tenir mal ambient amb la classe patí perquè d’aquesta manera poden no invertir el que haurien de invertir en la classe.

La FCV s’ha trobat amb la sort que la Sra. secretaria de la Territorial Catalana no ha dubtat ni un moment en intentar destruir L’ADIPAV, per varies raons però la principal per rancor.

Hi ha gent en aquesta vida que es pot arribar a negociar, per arribar a negociar crec que el que s’ha de tenir son dues coses, educació i intel·ligència, nosaltres hem negociat i hem arribat acords amb totes les parts. ( no tothom ho ha fet ).

Jo vull deixar molt clar que li he ofert a la secretaria territorial entrar en els òrgans de govern de la classe i ella s’hi ha negat sistemàticament, ara sembla que no li vulguem, s’ha de saber que es mentida i que sempre s’ha la invitat.

De totes maneres la discussió amb la FCV crec que es inútil fins que no canviïn els mandataris actuals de la FCV, la classe patí no es la única que te problemes, també les te els creuers, l’optimist, els FC8 etc...

De totes maneres i parlant de la FCV, no podem anar molt bé tenint una secretaria territorial que la pàgina web oficial es amb castellà.

Potser caldria una mica de reflexió per part de la FCV, jo personalment estic disposat a parlar i aclarir tants temes com es cregui oportú, sempre amb la finalitat d’entesa.

Esperem que puguem solucionar aquesta lacra que a mi personalment ja hem te cansat, i mes ara que entre totes les parts hem aconseguit fer les paus, caldria doncs que la FCV i la seva secretaria territorial de patí pugessin al tren de la pau, no per ells sinó per la classe patí.

Segona vida

Tal i com podeu veure a la foto, dilluns vaig tenir un greu accident en moto i vaig estar apunt de deixar aquest mon, va ser un accident de costat i encara es sorprenent com no m’he trencat cap braç, cama...

Si que es cert que tinc bastant mal de cap, i altres dolences que suposo que poc a poc m’aniran desapareixent.

Es la primera entrada que poso en el blog aquest que he creat i el que pretenc es poder deixar constància escrita del que hem va succeint, del que vaig pensant i de les inquietuds i incomoditats de cada dia.

Ja anirem veien com es desenvolupa tot plegat.