Deixar de Fumar

Ara ja fa unes setmanes que he deixat de fumar, la veritat es que no m’ha costat gaire ja que ho vaig deixar coincidint amb un refredat de cal ample, i arrel d’aquella petita malaltia vaig deixar el que durant tant de temps m’ha tingut esclavitzat.

Estic molt satisfet de poder dir que soc un ex-fumador, i malgrat em pensava que realment notaria una sensació molt mes alliberadora al deixar de fumar (que no ha estat així). Estic satisfet d’aquesta elecció, encoratjo a tots aquells que encara fumeu a provar-ho de deixar, a mes cada vegada mes a nivell general la gent fuma menys i esta mes malt vist.

Espero no tornar a caure als tentacles del tabac.

En qüestions de transcendència els responsables s’han de posar d’acord

Un cop feta la pau en la classe patí i tornant a la normalitat que caracteritza la classe, el President de la FCV el sr. Obradors i jo ens hem posat d’acord.

Es evident que entre el sr. Obradors i jo hi ha moltes diferències; d’edat, de pensament, de com gestionar la vela, dels projectes que han de ser o no prioritaris...
Uns podem ser mes progressistes, altres mes conservadors, uns podem ser mes joves i amb mes empenta, altres mes aposentats, uns podem ser mes transgressors, altres menys, podem ser mes il·lusionistes i altres menys, però en les qüestions de transcendència les persones que estan davant de les institucions han de ser responsables i arribar acords i enteses.
Estic contents doncs perquè hem arribat a posar-nos d’acord amb allò que calia.

Visca la vela, i visca el patí català!!!

Discurs Sopar ADIPAV 2007

El sopar va ser al Restaurant Ribelinos de Barcelona, la veritat es que crec que va quedar un sopar molt bonic, i sobretot i mirant anys enrere molt modern!
Es varen entregar premis de la temporada 2006 i com sempre, va haver-hi el discurs del president que el podeu llegir tot seguit.

Premeu aquí per llegir els discurs

PAX VOBIS CUM

Per fi hem aconseguit una cosa que tan sols un any enrere era impensable, la pau regna a la classe patí i la unió torna entre nosaltres.
La veritat es que personalment estic molt satisfet per tal i com s’han anat desenvolupant les coses. La unió i la pau ha set una aposta personal, arriscant molt la meva actuació i jugant-me-la molt perquè si no hagués sortit bé m’haurien tallat el coll.
Ara però sembla que tot esta solucionat i que hem tornat a posar les coses al seu lloc.

Arriscar ha set la decisió encertada, hem de tenir en compte que la crisis no havia set només a nivell de separació d’associacions sinó mes encara, havia arribat als tribunals amb demandes civils i Penals.

Ara però la pau s’ha imposat a la guerra, el seny a la disbauxa i la serenor a l’excitació.
Tot ha set possible gracies a l’esforç que tothom ha fet per aconseguir aquest fi, i gràcies també al suport rebut per part de la RFEV. No es pot dir el mateix de la FCV que s’hi va ficar al mig dividint encara mes el que s’estava dividint i actuant d’una manera absolutament i rotundament contraria a la voluntat majoritària de la classe, i el que realment havia de fer per solucionar aquest problema no ho va saber fer.

De totes maneres i retornant al tema de “ Pax Bobiscum”, felicitats a tots els actors per haver estat a l’alçada de les circumstàncies.

Com diríem a la missa: La pau sigui amb vosaltres o en llatí

PAX VOBIS CUM