Un món dinàmic per definició com
l’esport, exigeix saber-nos adaptar en cada moment i requereix la màxima
implicació de tots els seus actors.
La proposta que s’ha d’articular en
el si del II Congrés de l’Esport ha de ser una aposta decidida per homologar el
nostre sistema organitzatiu amb la resta de països europeus i de garantir el
futur d’un esport representatiu de Catalunya, socialment integrador i
d’utilitat ciutadana.
Cal que les 6 ponències siguin
capaces de interpel·lar els actors més rellevants de cada subsector de l’esport
per tal de traçar el full de ruta que l’esport català necessita pel futur,
pensant a mig i llarg termini.
De forma transversal i a-partidista,
amb una visió global, generosa i integradora.
Catalunya afronta avui un gran repte
de futur; o ens modernitzem o el futur que ens espera no és gaire
esperançador.
El model actual s’ha sostingut
bàsicament per dos pilars. D'una banda, les facilitats en la legislació per a
les entitats sense ànim de lucre, i de l'altra, les subvencions per part de
l’administració que finançaven en gran mesura les activitats esportives de les
entitats.
Ahir a l’acte de les creus de Sant
Jordi, el President de la Generalitat va posar en valor la tasca que la
Societat Civil sempre ha tingut a Catalunya. La iniciativa privada degut a que
sempre l’estat l’hem tingut o l’hem sentit lluny explica com la primera línia
de tren, Mataró- Barcelona o el mateix liceu varen ser realitats gràcies a la
unió i la inquietud de la societat per tirar endavant infraestructures i
entitats que promocionessin la cultura, l’esport etc..
De fet a mitjans del segle 19 varen
sorgir els primers clubs esportius, al final de segle varen sorgir les primeres
federació esportives, i les seves unions ja són datades del principi del segle
XX. De fet la Unió de federacions va néixer el 1933 i el seu primer president
en fou Pompeu Fabra. Provenia de la confederació esportiva del 1922 i del
Comité Olímpic Català del 1913.
L’esperit dels pioners de l’esport
era l’esperit modern del perteneriat públic privat, on administració i societat
civil anaven de la mà per tal de desenvolupar els l’esport d’una manera
universal. La primera feia política esportiva i la segona l’executava.
Avui tenim 70 federacions
esportives, més de 12.500 clubs esportius, i més de 700.000 llicències
esportives, tenim també 45 consells esportius escolars i 120.000 escolars que
fan esport activament.
Tenim un entramat empresarial molt
potent que ens permet argumentar econòmicament el fet de ser sector.
Hem de posicionar l’esport i la seva
importància en el marc global de la inquietud política. Tothom parla de
sanitat, escola i cultura i cal que l’esport sigui també reconegut com un pilar
fonamental d’aquesta societat.
Ara amb la nova legislació,
intervencionista, centralitzadora i burocratitzada que té associades exigències
legals que moltes entitats no poden complir, i amb la baixa de subvencions de
més del 70%, els pilars que ajudaven a sostenir aquest model ha entrat en
crisi.
Un model per cert, hereu de l’època
franquista, i que val a dir, ens ha donat molts èxits i ens ha situat durant
una època amb excel·lents resultats esportius. Ara però els variables han
canviat i cal plantejar nous objectius i noves formules per ajudar a potenciar
encara més el teixit associatiu, i el sector esportiu de forma universal.
No és tracte de que el mateix pastis
ens el repartim de forma diferent, sinó que el pastis sigui més gran i per tan
que n’hi hagi més per a tots.
Einstein deia una frase que mi m’agrada recordar: si sempre fas el
mateix, mai aconseguiràs un resultat diferent.
Per això ara més que mai, cal que
fem una reflexió general de quin model esportiu organitzatiu volem, i quina és
la manera de poder-lo construir. Ens cal buscar altres
alternatives per construir una eina de suport per a la societat en general
i al moviment associatiu esportiu en particular, així com per a la integració
social, facilitadora de més salut i benestar, esdevenidora de nova ocupació
laboral i dinamitzadora econòmica del territori.
Cal un sistema esportiu
català més democràtic i representatiu que sigui més eficient i eficaç per
aconseguir més recursos per a l’esport i defensar millor els nostres
interessos.
Cal que l’esport, tal com fan la majoria de països desenvolupats,
es financi cada vegada més a través de drets que permetin a les seves entitats,
federacions, consells, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la
Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), els clubs, etc. continuar amb
aquesta tasca de vertebració de cohesió social, pilar fonamental de la nostra societat
i de l’estat del benestar.
Ara tenim una
oportunitat històrica de fer una reflexió global que ens permeti posicionar l’esport
on creiem que ha d’estar. No ha de ser un projecte d’alguns, sinó ha de ser el
projecte de tots.
Per primera vegada
Federacions i Consells anem de la mà per plantejar una proposta per millorar l’esport,
fa temps que estem treballant conjuntament per poder presentar propostes consensuades
en aquest sentit, i malgrat és un repte, estic segur que serem capaços de posar-nos
d’acord per com deia, no repartir-nos diferent el pastis actual, sinó fer-lo
entre tots més gran.
Nosaltres portem temps
pensant i reflexionant sobre models esportius, i de fet hem analitzat diferents
països europeus i també casos d’èxits arreu del món, moltes vegades no cal
inventar de nou la roda, només aixecant el cap és pot veure altres realitats
aplicables perfectament a casa nostre i que ens facin més eficients i eficaços,
per aconseguir prosperitat en el sector esportiu, avui en entredit en moltes
entitats.
De fet en el marc del
congrés, publicarem aquest estudi comparat Amb ajuda de la Secretari General de
l’esport i una primera proposta de model organitzatiu per Catalunya que crec
que serà molt sa que puguem entre tots discutir, millorar i finalment
consensuar.
Al final el nostre
objectiu és aconseguir fer créixer el sector esportiu i dotar-lo de tots els
instruments que calguin per tal que el nostre entramat associatiu és vegi
reforçat en aquest nou model que permeti més pràctica esportiva.
Esperem que d’ara al 11
de juliol siguem capaços de traçar aquest full de ruta tot el sector esportiu,
fent una anàlisis, buscant les solucions que donguin resposta a les necessitats
del sector i que el govern de la generalitat, el parlament i tots grups polítics
agafin com a pròpies aquestes propostes per tal que siguin una realitat la pròxima
legislatura.
Els grecs olímpics
antics deien junts, més forts més lluny més ràpid. Aquesta és el lema que ens
ha d’unir per arribar a bon port!
Visca l’esport i visca Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada