Presentació del Congrés Català de L'Esport

Un món dinàmic per definició com l’esport, exigeix saber-nos adaptar en cada moment i requereix la màxima implicació de tots els seus actors.

La proposta que s’ha d’articular en el si del II Congrés de l’Esport ha de ser una aposta decidida per homologar el nostre sistema organitzatiu amb la resta de països europeus i de garantir el futur d’un esport representatiu de Catalunya, socialment integrador i d’utilitat ciutadana. 

Cal que les 6 ponències siguin capaces de interpel·lar els actors més rellevants de cada subsector de l’esport per tal de traçar el full de ruta que l’esport català necessita pel futur, pensant a mig i llarg termini.  

De forma transversal i a-partidista, amb una visió global, generosa i integradora.

Catalunya afronta avui un gran repte de futur; o ens modernitzem o el futur que ens espera no és gaire esperançador. 

El model actual s’ha sostingut bàsicament per dos pilars. D'una banda, les facilitats en la legislació per a les entitats sense ànim de lucre, i de l'altra, les subvencions per part de l’administració que finançaven en gran mesura les activitats esportives de les entitats. 

Ahir a l’acte de les creus de Sant Jordi, el President de la Generalitat va posar en valor la tasca que la Societat Civil sempre ha tingut a Catalunya. La iniciativa privada degut a que sempre l’estat l’hem tingut o l’hem sentit lluny explica com la primera línia de tren, Mataró- Barcelona o el mateix liceu varen ser realitats gràcies a la unió i la inquietud de la societat per tirar endavant infraestructures i entitats que promocionessin la cultura, l’esport etc..

De fet a mitjans del segle 19 varen sorgir els primers clubs esportius, al final de segle varen sorgir les primeres federació esportives, i les seves unions ja són datades del principi del segle XX. De fet la Unió de federacions va néixer el 1933 i el seu primer president en fou Pompeu Fabra. Provenia de la confederació esportiva del 1922 i del Comité Olímpic Català del 1913.

L’esperit dels pioners de l’esport era l’esperit modern del perteneriat públic privat, on administració i societat civil anaven de la mà per tal de desenvolupar els l’esport d’una manera universal. La primera feia política esportiva i la segona l’executava.

Avui tenim 70 federacions esportives, més de 12.500 clubs esportius, i més de 700.000 llicències esportives, tenim també 45 consells esportius escolars i 120.000 escolars que fan esport activament.

Tenim un entramat empresarial molt potent que ens permet argumentar econòmicament el fet de ser sector.

Hem de posicionar l’esport i la seva importància en el marc global de la inquietud política. Tothom parla de sanitat, escola i cultura i cal que l’esport sigui també reconegut com un pilar fonamental d’aquesta societat.

Ara amb la nova legislació, intervencionista, centralitzadora i burocratitzada que té associades exigències legals que moltes entitats no poden complir, i amb la baixa de subvencions de més del 70%, els pilars que ajudaven a sostenir aquest model ha entrat en crisi. 

Un model per cert, hereu de l’època franquista, i que val a dir, ens ha donat molts èxits i ens ha situat durant una època amb excel·lents resultats esportius. Ara però els variables han canviat i cal plantejar nous objectius i noves formules per ajudar a potenciar encara més el teixit associatiu, i el sector esportiu de forma universal.

No és tracte de que el mateix pastis ens el repartim de forma diferent, sinó que el pastis sigui més gran i per tan que n’hi hagi més per a tots.

Einstein deia una frase que  mi m’agrada recordar: si sempre fas el mateix, mai aconseguiràs un resultat diferent.

Per això ara més que mai, cal que fem una reflexió general de quin model esportiu organitzatiu volem, i quina és la manera de poder-lo construir. Ens cal buscar altres alternatives per construir una eina de suport per a la societat en general i al moviment associatiu esportiu en particular, així com per a la integració social, facilitadora de més salut i benestar, esdevenidora de nova ocupació laboral i dinamitzadora econòmica del territori. 

Cal un sistema esportiu català més democràtic i representatiu que sigui més eficient i eficaç per aconseguir més recursos per a l’esport i defensar millor els nostres interessos.  

Cal que l’esport, tal  com fan la majoria de països desenvolupats, es financi cada vegada més a través de drets que permetin a les seves entitats, federacions, consells, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), els clubs, etc. continuar amb aquesta tasca de vertebració de cohesió social, pilar fonamental de la nostra societat i de l’estat del benestar.

Ara tenim una oportunitat històrica de fer una reflexió global que ens permeti posicionar l’esport on creiem que ha d’estar. No ha de ser un projecte d’alguns, sinó ha de ser el projecte de tots.

Per primera vegada Federacions i Consells anem de la mà per plantejar una proposta per millorar l’esport, fa temps que estem treballant conjuntament per poder presentar propostes consensuades en aquest sentit, i malgrat és un repte, estic segur que serem capaços de posar-nos d’acord per com deia, no repartir-nos diferent el pastis actual, sinó fer-lo entre tots més gran.

Nosaltres portem temps pensant i reflexionant sobre models esportius, i de fet hem analitzat diferents països europeus i també casos d’èxits arreu del món, moltes vegades no cal inventar de nou la roda, només aixecant el cap és pot veure altres realitats aplicables perfectament a casa nostre i que ens facin més eficients i eficaços, per aconseguir prosperitat en el sector esportiu, avui en entredit en moltes entitats.

De fet en el marc del congrés, publicarem aquest estudi comparat Amb ajuda de la Secretari General de l’esport i una primera proposta de model organitzatiu per Catalunya que crec que serà molt sa que puguem entre tots discutir, millorar i finalment consensuar.

Al final el nostre objectiu és aconseguir fer créixer el sector esportiu i dotar-lo de tots els instruments que calguin per tal que el nostre entramat associatiu és vegi reforçat en aquest nou model que permeti més pràctica esportiva.

Esperem que d’ara al 11 de juliol siguem capaços de traçar aquest full de ruta tot el sector esportiu, fent una anàlisis, buscant les solucions que donguin resposta a les necessitats del sector i que el govern de la generalitat, el parlament i tots grups polítics agafin com a pròpies aquestes propostes per tal que siguin una realitat la pròxima legislatura.

Els grecs olímpics antics deien junts, més forts més lluny més ràpid. Aquesta és el lema que ens ha d’unir per arribar a bon port!

Visca l’esport i visca Catalunya.

I el voluntari esportiu!?

He comparegut aquesta tarda a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya en representació del sector esportiu català per presentar les propostes del sector en relació al Projecte de Llei de Voluntariat.

He exposat breument la situació del voluntariat en l’àmbit esportiu català, que actualment compta amb més de 14.000 clubs i associacions esportives, 37.500 professionals actius al sector esportiu, 700.000 federats i 413.000 voluntaris esportius. Aquestes xifres representen un 77% de voluntaris enfront un 23% de professionals del sector, amb un estalvi per al sistema esportiu català de 213 milions d’euros gràcies al voluntariat 

Les propostes sobre el voluntariat esportiu, que passen per una adaptació i millora de la regulació, determinant els seus drets i deures; cercar el reconeixement del voluntariat, incentivant-lo amb beneficis fiscals i amb la validació de l’aprenentatge no formal; i agilitzant la gestió del voluntariat esportiu mitjançant la creació de l’Oficina del Voluntariat Esportiu sota el paraigua de La unió.

L’actual concepte de voluntariat no compensa justament al voluntari, burocratitza la seva activitat, i té un risc per despeses no acreditades degudament. La solució per a l’esport català passa per la implantació del model propi de la Unió Europa, anomenat ‘Pocket Money’ (diners de butxaca).

Pocket Money, una solució per a l’esport català

L’estiu passat el teixit esportiu català va viure un moment especialment delicat amb les massives inspeccions de la Seguretat Social a molts Clubs i Entitats esportives del país. La problemàtica que es va despertar, inexistent fins llavors, ha estat una de les principals preocupacions dels dirigents esportius de casa nostra.

Aquelles inspeccions, i les sancions que van propiciar, van posar en alerta un sistema esportiu basat en l’associacionisme i el voluntariat. Les persones que dediquen part del seu temps a col·laborar desinteressadament amb el Club o Associació esportiva del seu barri van veure com des de llavors qualsevol compensació pel seu temps quedava subjecte a cotització a la Seguretat Social. Igualment, les Juntes Directives i els responsables de les entitats, que desinteressadament i sense cap retribució treballen per a l’esport català, poden incórrer en responsabilitats legals per no poder atendre aquesta obligatorietat de cotització.

La problemàtica rau en el fet que tot pagament que no sigui justificable com a  despesa en el desenvolupament de l’activitat, segons el concepte actual de voluntariat del nostre ordenament jurídic, és susceptible de ser considerat com a relació laboral, amb la conseqüent obligatorietat d’alta en la seguretat social i les retencions pertinents; amb l’agreujant que és l’Inspector de torn qui ha de dirimir de quina mena és aquella relació de col·laboració amb el Club. A més, cal recordar que l’esportiu és un sector en què els responsables són els primers a treballar de forma voluntària i desinteressada.

El problema és que el concepte de voluntariat ha quedat desfasat i al marge de la societat actual. Concepte que arreu d’Europa ha pres un significat més flexible i adequat als temps que vivim; d’aquesta manera, els programes impulsats per la Comissió Europea preveuen amb total normalitat que els voluntaris puguin rebre els anomenats “diners de butxaca” (pocket Money), exempts de justificació; són aclaridors també els exemples de Suècia i Dinamarca, on el voluntariat té una compensació que no requereix justificació. A casa nostra, per contra, les entitats viuen amb la incertesa i la inseguretat de ser sancionades per voler compensar l’esforç de persones que els ajuden.

La solució a aquesta situació passa per introduir el concepte de “diners de butxaca” en la normativa aplicable, adaptant la figura del voluntariat al marc europeu actual, on aquest pocket Money  no requereix de justificació. Per aquests motius demanem al Govern central i als grups polítics amb representació a Madrid que treballin per modificar la legislació vigent per tal d’adoptar aquestes propostes i donar una solució definitiva a aquesta problemàtica del sector esportiu.

L’Impost de Societats amenaça d’eliminar el 50% dels clubs catalans

El passat 28 de novembre es va publicar al BOE la nova Llei de l’Impost de Societats, l’aplicació de la qual suposa una amenaça per a la immensa majoria dels clubs esportius catalans.

 

D’acord amb la llei anterior el 95% dels clubs no estaven obligats a presentar l’impost perquè el seu pressupost no arriba als 100.000 euros, però amb la nova llei, que entrarà en vigor a partir de l’exercici 2015, totes les entitats sense ànim de lucre, incloses les entitats esportives, estaran obligades a presentar-lo, amb sancions de 200 euros en amunt per a aquelles que no ho facin.

 

Aquest no és el primer intent del govern d’aplicar aquests canvis en la normativa. Ja es va intentar el 2003 però la pressió exercida pel sector esportiu va fer enrere aquella primera temptativa. Ara ens toca alçar de nou la veu per aconseguir que aquests canvis no atemptin contra la ja delicada situació de les entitats del país; canvis que suposaran un augment de despeses administratives, fiscals i burocràtiques per a clubs i federacions, ja que necessitaran assessorament fiscal per adaptar la seva comptabilitat, presentar l’impost, etc.

 

Des de la Unió de Federacions hem intentat d’aturar aquests canvis a través d’una proposta al Consejo Superior de Deportes, però l’organisme estatal no l’ha atès. És per això que demanen als grups polítics amb representació a Madrid que proposin les esmenes oportunes a la llei, per tal que el sector esportiu mantingui la no obligatorietat de presentar l’impost.

 

A més, cal remarcar que, encara que hagin de presentar obligatòriament l’impost, la majoria de clubs no l’hauran de pagar, gràcies a la naturalesa de la seva activitat. Així doncs, quin benefici reporten uns canvis legislatius l’aplicació dels quals no augmentarà la recaptació de l’estat però sí malmetran, encara més, la delicada situació del teixit esportiu de Catalunya?

 

Gerard Esteva

President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

L’esport federat planta cara a la llei de les professions de l’esport

Aquesta setmana s’ha reunit la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per debatre sobre el projecte de llei de modificació de la Llei 3/ de l’exercici de professions de l’esport. Però aquesta llei, la intenció de la qual és professionalitzar el sistema de formació dels professionals de l’esport mitjançant l’apropiació per part de la Generalitat de la responsabilitat de la seva formació, deixant de banda la formació federativa, portaria el sistema esportiu català al llindar del col·lapse. Perquè el sistema formatiu públic té uns inconvenients que l’impedeixen d’assumir en exclusivitat aquesta tasca.

El primer de tots és una rigidesa horària segons la qual la formació només es dona en horari laboral, de dilluns a divendres, quan la majoria de professionals del sector tenen altres feines que els impedirien de poder formar-se. El segon és l’excessiva càrrega horària, que arriba a triplicar les hores per sobre la normativa bàsica. El tercer és l’escassetat de centres docents; la Generalitat només disposa de 24 d’aquests centres en tot el territori. I per acabar, el quart és la desvinculació al món laboral, fruit de la manca de comunicació entre el Departament d’Ensenyament i els agents del sector. 

Per contra, el teixit esportiu català, sobre les esquenes del qual descansava la responsabilitat de formar els seus professionals fins l’any 2008, pot revertir les mancances del sector públic descrites més amunt. Així la formació federativa té més flexibilitat horària, ja que es pot realitzar els caps de setmana o durant les vacances; la càrrega horària està adaptada a cada formació; té molta diversitat d’oferta gràcies al paraigua de la Unió de Federacions, entitat que engloba les 69 federacions i 12.500 clubs arreu del territori; i el vincle entre la formació i el mercat laboral i voluntariat és molt fort degut a la estreta relació entre entitats.

Per tots aquests motius creiem del tot necessaris, i amb aquesta determinació els hi hem demanat als representants polítics, que les modificacions a la llei tinguin en consideració els següents punts. La creació del Tècnic/a o Instructor/a federatiu, títol de formador només per a Federacions, clubs i Escoles federades; un reconeixement de la formació federativa que sigui vàlid per a l’accés al Registre Oficials de Professionals de l’Esport a Catalunya (ROPEC); la convalidació dels títols federatius emesos abans de l’entrada en vigor de la llei modificada; l’elaboració d’un quadre de validacions per part del Departament d’Ensenyament per reconèixer els crèdits federatius; el desenvolupament dels acords signats el 2008 per autoritzar la Unió de Federacions com a centre docent; i per últim l’ampliació de la pròrroga sobre l’obligació d’inscriure’s al ROPEC, per tal que els milers de professionals del sector no es trobin en una situació de marginalitat, il·legalitat i indefensió a l’hora d’exercir la seva feina.Aquests eixos claus es proposen amb la fermesa del convenciment sobre la necessària implicació del sector federatiu en la regulació de la formació dels seus professionals.

 

Gerard Esteva                                                                                                 President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Vídeo Vela.cat

Gerard Esteva, president de la Federació Catalana de Vela posa en marxa la Festa Major de l'Escala

La vela és protagonista en la jornada prèvia a Santa MàximaTot i que ja fa uns dies que es fan activitats prèvies, el tret de sortida oficial de la Festa Major de l'Escala va ser aquest dissabte, 1 de setembre, amb la lectura del pregó per part delpresident de la Federació Catalana de Vela, Gerard Esteva. I es que la vela va tenir un paper destacat en tota la jornada, tant pel pregoner escollit, com per l'homenatge que es feia al sector i la inauguració de l'exposició "La vela a l'Escala", a l'Alfolí.

Exposició de velaNo en va, l'Escala ha estat aquest estiu la seu del campionat del món de vela de la classe Europa, guanyat pel regatista local Gerard Marín. Aquest és un dels elements que inclou l'exposició que s'ha obert a l'Alfolí de la Sal, la qual es podrà visitar fins el 23 de setembre. S'hi fa un repàs a la història de la vela al municipi, des de l'arribada de fenicis, grecs i romans a les competicions esportives, passant pels sardinals de vela llatina que van tenir un gran pes en el creixement de l'Escala com a poble pesquer. A la sala de l'Alfolí s'hi poden veure diversos plafons, que amb textos i fotografies, fan un repàs històric de la vela i dels seus protagonistes. A més, s'hi exposa un vaixell de la classe Acces, una vela llatina centenària i una vela de windsurf i un video elaborat per Canal10Empordà per a l'ocasió.

Després de la inauguració de l'exposició es va fer un cercavila pels carrers del centre de l'Escala, amb l'actuació del grup Batukada, que ha anat animant tothom a incorporar-se al recorregut, que acabava a la plaça de l'Ajuntament, on va haver-hi el pregó de la festa. La plaça, es va omplir de gom a gom.

El pregoner, Gerard Esteva (@gerardesteva), va fer una crida a la recuperació de valors, especialment a través de les entitats, remarcant que en el context actual "l'actitud d'esforç, unió, treball, sacrifici i feina ben feta són fonamentals per poder tirar endavant". A més, va fer una gran lloança de l'Escala i de la tasca que realitza el Club Nàutic l'Escala.

"La primera vegada que vaig venir a l'Escala va ser per una setmana catalana de vela, amb el meu patí Català, i vaig quedar enamorat de l'entorn, del mar, de la gent... Com jo, en són molts els navegants que hem obert els ulls a aquest bonic racó del món a través d'alguna regata celebrada a l'Escala. Voldria posar de manifest que és un dels clubs més importants d'Europa, per la seva capacitat organitzativa, per la projecció internacional, per la quantitat d'alumnes de vela que passen al llarg de l'any, i la gran capacitat de generar navegants, així com la sensibilitat per aquells col·lectius de discapacitats que volen practicar l'esport", assegurava Esteva. (veure pregó complet)

L'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, feia una crida a participar als actes de la festa i a l'optimisme: "Un any més us convido a ser optimistes. A veure el got mig ple i no mig buit. A sumar més que no restar. A ser solidaris en els moments difícils". (veure intervenció)

Després del pregó, era el moment de fer un homenatge especial a la vela, per la projecció que fa del municipi i la seva importància com a sector econòmic i esportiu. El sector, a través de la figura del Club Nàutic l'Escala, és el primer guardonat amb la medalla que ha creat l'Ajuntament i que, a partir d'aquest any, s'entregarà durant la festa major a persones i institucions que s'hagin distingit en l'any precedent.

En aquest sentit, es va guardonar al Club Nàutic l'Escala per la seva tasca de promoció de l'esport i de la vela i l'organització del campionat del món de vela de la classe Europa, aquest mateix estiu. A més, es distingia també Gerard Marín, campió del món de la classe Europa i destacat regatista.

Primer Video Regata Internacional Vila Palamós Optimist

Exposició a Vela.cat del MMB

El proper dimarts dia 28 de febrer a les 17h. a les instal·lacions de vela.cat ( Moll de Gregal, s/n -- Port Olímpic -- ) inaugurarem la primera expo del cicle de exposicions que a partir d'ara farà la federació en les seves instal.lacions.

Aquesta exposició que tindrà una durada d'uns 2 mesos aproximadament, l'hem organitzat conjuntament amb el Museu Marítim de Barcelona i gràcies a la seva col·laboració amb la Federació Catalana de Vela la podem fer realitat, començant amb la genuïna embarcació "Patí a Vela", i més endavant anirem fent-ne d'altres per poder anar gaudint del patrimoni

cultural i marítim.

Josep Font, psicòleg: “L’ansietat o tenir por forma part del que s’ha d’aprendre a gestiona”

El coordinador del Servei de Psicologia de l’Esport del Pla d’Alt Rendiment de Catalunya va parlar de l’angoixa i la por davant d’una vintena de regatistes d’alt nivell de Catalunya, en el marc de conferència que es duen a terme a Vela.cat

El psicòleg Josep Font, en qualitat de coordinador del Servei de Psicologia de l’Esport del Pla d’Alt Rendiment de Catalunya, va dirigir una xerrada a esportistes d’alt nivell de la vela catalana, tenint com a objecte principal el tractament de l’angoixa i la por des del punt de vista de la psicologia de l’esport.

Sovint les respostes més obvies i clares són les més difícils de trobar i així ho va demostrar Font quan a l’ inici de la seva intervenció va llençar la pregunta de “què cal fer per treure millors notes?” Entre diverses respostes, tan sols una va ser la correcte: “Fer bé l’examen”. La resposta fonamental –deia Font- sovint no es diu i això es deu al tipus d’educació que hem rebut des de petits. Durant la infantesa les con seqüències d’una acció les determinen els pares, són qui diuen si l’acció està be o malament i qui finalment apliquen el premi o el càstig. El nen és irresponsable.

En el àmbit de l’esport por reflectir-se aquesta educació; es a dir, l’esportista pot creure que desenvolupant un seguit de valors com l’esforç, la voluntat, el sacrifici, la dedicació, et. té garantit aconseguir el seu objectiu, guanyar. Font, però, va explicar que amb el desenvolupament únicament dels valor, que sens dubte són imprescindibles, no és suficient per aconseguir la victòria.

“Creiem que si disposem de tots aquest ingredients (valors, entrenaments, fer el que diu tècnic, millor material, et.) és suficient per assolir el resultat desitjat i això no és cert”, afirma Font. “També sabem que aquestes creences poden no complir-se i, per tant, no aconseguir el resultat desitjat, la qual cosa crea inseguretat i genera por. El que possibilitarà que s’assoleixin els resultats desitjats és competir bé, fer el que toca en la justa mesura i quan toca”.

Competir bé, com explica Font, vol dir que el regatista ha d’assumir el risc de guanyar o perdre, prendre decisions i acceptar les conseqüències; en definitiva, responsabilitzar-se del propi rendiment. “Si aquests aspectes no es tenen en compte – afirma el psicòleg- es produeix l’ansietat. En conseqüència, l’esportista ha d’aprendre a gestionar l’ansietat o la por i, a més, cal oblidar el mite de la seguretat”.

Com si del títol d’una pel•lícula es tractés, aquest expert en psicologia de l’esport va manifestar que “no hi ha la regata perfecta. La por o l’ansietat s’ha de gestionar, de manera que quan es perd s’ha d’analitzar les raons per la quals no s’ha assolit l’objectiu i s’ha tornar a començar. Seguint l’esquema sempre s’aprèn i aprendre significa reforçar l’autoestima”.